L?Ulisses, el gran clàssic del segle XX, constitueix el gran repte per a tot amant de la literatura. En aquest any del centenari de la seva publicació, els lletraferits que encara no se l?han llegit sentiran novament una fiblada de recança, no tant per la mena de deure que sembla que és de tenir-lo en el currículum de lectures, sinó més aviat per la sensació de fracàs per no haver-ne pogut gaudir. Qui no s?ha rendit després dels dos primers capítols? Però l?Ulisses és una comèdia, i, per tant, hem de pensar que, si som capaços ?entendre?l, aconseguirem prosseguir la lectura fins al final i, si és així, ens haurem divertit, potser no a riallades, però sí amb el plàcid somriure còmplice de la ironia, amb el somriure que provoca no tant l?absurd com el desconcert. No podem negar que l?Ulisses és un llibre difícil, sobretot per l?enorme quantitat de referències enciclopèdiques que farceixen el text. Per això el designi de la present edició a cura de Carles Llorach-Freixes és ajudar el lector a treure l?entrellat dels enigmes que presenta el relat, a descobrir-ne les connotacions, a situar-lo en el context històric i a insinuar-li el seu procés de creació: a diferència d?altres edicions que presenten el text net, s?acompanya la novel·la d?una introducció, d?una presentació per a cada episodi i d?abundants notes a peu de pàgina. Edició del centenari revisada i corregida Finalista del Premi PEN Catalá de Traducció

L?Ulisses constitueix el gran repte de tot amant de la literatura. Alguns se l?han llegit, d?altres se l?han llegit i n?han gaudit, i un tercer grup, potser el més nombrós, s?ha rendit al cap d?unes quantes pàgines. No podem obviar que és un text difícil, però, com que està definit com una comèdia, hem de pensar que, si som capaços d?entendre?l, aconseguirem prosseguir la lectura fins al final i, si és així, ens haurem divertit (potser no a riallades, però sí amb el plàcid somriure còmplice de la ironia). N?existeix ja una excel·lent traducció al català (1980) a càrrec de Joaquim Mallafrè. Però és un text net, sense informació addicional, i això comporta problemes de recepció. Pensem que una mica d?ajuda és essencial per fer de l?Ulisses un llibre a l?abast d?un gran públic. Per això acompanyem el text d?una breu introducció per a cada episodi i gran abundància de notes a peu de pàgina. Aquesta edició i traducció de Carles Llorach pretén facilitar la comprensió del text, enganxar el lector a la novel·la i fer-ne al capdavall, potser, un adepte incondicional.

Con una propuesta de lectura creativa, De Conatus reedita Los muertos, un relato perfecto para entrar en el mundo de Joyce y reconocer sus recursos narrativos. Los muertos está considerado uno de los mejores relatos de la Historia de la Literatura.En el escenario de una fiesta de Navidad Gabriel tiene que enfrentarse a su gran miedo: verse a sí mismo. A través de este personaje Joyce nos obliga a plantearnos qué significa vivir.

“There was no hope for him this time: it was the third stroke. Night after night I had passed the house (it was vacation time) and studied the lighted square of window: and night after night I had found it lighted in the same way, faintly and evenly...”
Dubliners is a collection of fifteen short stories by James Joyce, first published in 1914. They form a naturalistic depiction of Irish middle class life in and around Dublin in the early years of the 20th century.
The stories were written when Irish nationalism was at its peak, and a search for a national identity and purpose was raging; at a crossroads of history and culture, Ireland was jolted by various converging ideas and influences. They centre on Joyce's idea of an epiphany: a moment where a character experiences a life-changing self-understanding or illumination. Many of the characters in Dubliners later appear in minor roles in Joyce's novel Ulysses. The initial stories in the collection are narrated by child protagonists, and as the stories continue, they deal with the lives and concerns of progressively older people. This is in line with Joyce's tripartite division of the collection into childhood, adolescence and maturity.

Dublineses (1914), la primera obra narrativa de James Joyce (1882-1941), no tiene nada de primeriza y nos muestra ya a un artista plenamente consciente de su arte, con algo de flaubertiano e incluso de minimalista, pero a la vez con un inmenso poder de observación y de síntesis que le acerca, aunque lo trascienda, al naturalismo, todavía vigente en esos años. El último y más largo relato de la colección, «Los muertos», está considerado, sin excesiva exageración, uno de los mejores de toda la inabarcable literatura en lengua inglesa.
La traducción que presentamos a los lectores españoles es la del escritor y crítico peruano Luis Alberto Sánchez, la primera en lengua castellana, publicada en 1941 por la editorial chilena Ercilla.